Vaig arribar a aquest institut el curs 2009-2010. Feia anys que donava classes de català a l'ESO i al batxillerat. Any rera any, els alumnes anaven creixent i anaven aprenent llengua: saber parlar, saber escriure, entendre el que es llegeix, saber interpretar-ho, gaudir de la literatura com a font de coneixement...
Havia treballat al Raval durant vuit anys, havia ensenyat català a nois i noies de molts llocs diferents: Marroc, Pakistan, Índia, Filipines, Equador, Colòmbia, Rússia, Perú..., la diferència important era que mai havia estat la tutora de l'aula d'acollida. Al Raval els alumnes a qui ensenyava ja sabien una mica de català.
Vaig venir al Barcelona- Congrés amb la il.lusió de portar a terme un nou repte: ensenyar llengua catalana a alumnes nouvinguts.
El primer trimestre del 2009 ho vaig passar força malament, els alumnes xinesos , mai abans havia ensenyat català a xinesos, em preocupaven molt. No m'entenien i jo a ells, tampoc. Els veia tristos i sols. Quan arribava a casa buscava informacions sobre la Xina, sobre la seva llengua, les escoles... Quan vaig descobrir el diccionari Didi ( català-xinès) em vaig posar molt contenta, vaig poder aprendre algunes paraules amb xinès. Dia a dia vaig anar aprenent i buscant recursos i activitats diferents perquè els meus alumnes aprenguessin la llengua i a la vegada s'ho passessin bé.
L'any 2010 vaig decidir estudiar anglès, si estudiava jo una altra llengua potser em seria més fàcil entendre les dificultats lingüístiques del meus alumnes. I, de fet, així ha estat, els meus punts febles en gramàtica, comprensió oral, escrita ...m'han ajudat a entendre els problemes que tenen els alumnes nouvinguts.
Enguany no estudio anglès perquè ja vaig aprovar el cinquè curs, però penso que hauria d'estudiar xinès.
Potser l'any vinent m'hi apuntaré.
M'agrada molt ensenyar la meva llengua als alumnes nouvinguts i, encara que no sempre ho aconsegueixo, intento que amb les meves classes aprenguin català per poder passar a l'aula ordinària.
